Moderator:Iván
Kenny wrote:Quina és la millora opció?
a ca la meva àvia
a ca mon àvia
a ca l'àvia?
Kenny wrote:Quina és la millora opció?
a ca la meva àvia
a ca mon àvia
a ca l'àvia?
Saim wrote:Kenny wrote:Quina és la millora opció?
a ca la meva àvia
a ca mon àvia
a ca l'àvia?
No puc resolver-te el dubte, però sí que et puc dir que es diu "la millor opció". "Millor" no es declina per gènere; igual passa amb el castellà mejor.
"a casa de la meva àvia" tot senzillament
Així que no es poden dir coses del tipus "ràpida i eficaçment"?
JackFrost wrote:Kenny wrote:Quina és la millora opció?
a ca la meva àvia
a ca mon àvia
a ca l'àvia?
Però no penso que la preposició "ca" no es diu realment en català contemporani. De debò, no he vist ningú que ho va utilitzar.
JackFrost wrote:Així que no es poden dir coses del tipus "ràpida i eficaçment"?
Eh, no puc veure per què no.
Núria Harket wrote:JackFrost wrote:Kenny wrote:Quina és la millora opció?
a ca la meva àvia
a ca mon àvia
a ca l'àvia?
Però no penso que la preposició "ca" no es diu realment en català contemporani. De debò, no he vist ningú que ho va utilitzar.
Kenny, maco, les 3 són correctes: la 1) seria la més comuna, la 2) més pròpia del català occidental i la 3) seria si parles a un altre familiar (que evidentment sap qui és aquesta persona) amb qui l'àvia té un lligam familiar
JackFrost, sento contradir-te: sí que es fan servir, al menys jo dic la 3) mooooolt sovint amb les meves nebodes, ja que la meva mare és la seva àvia per tant quan ens veiem sempre dic "vaig a/vinc de ca l'àvia", "ho vaig veure a la tele quan era a ca l'àvia" etc. Per desgràcia ja no puc dir la 1) perquè fa mooooooooooooooooolts anys que no tinc àvia
"Ca", "can" es fa servir com "casa de" habitualment i no només per familiars ("àvia"). Es fa servir de forma habitual, al menys a Tarragona, i fins i tot hi ha establiments que en el seu nom duen "ca/can". Per exemple jo ahir vaig estar a un bar que es diu "Can Peret", i també hi ha diverses fleques-pastisseries que es diuen "Can Vicens"
http://www.guias11811.es/informacion-co ... CENS-S.A./
I potser conegueu el famós restaurant (amb estrelles "Michelin") "Can Fabes"
http://www.canfabes.com/es/
Kenny wrote:Nova pregunta sobre la fonètica:
duia = [ˈdwia] ? (tercera persona del imperfet del verb dur)
Set wrote:Mai he sentit "a ca" a Barcelona. I quan el vaig dir jo, em miravan estranyament. Em sembla una cosa del català més "pur", però el català que es parla aquí a Barna no és gens "pur". Tot i així, m'agrada molt "a ca" i tots els Can Pols!
Saim wrote:D'acord - jo sí que el vaig sentir, però d'una menorquina. I el badaloní que també hi era va notar que no era català principatí.
Var. form.—El mot casa ha sofert una contracció, convertint-se en ca, que va seguit d'article, de pronom possessiu o de nom propi: cal (=ca'l, casa el), ca la (=casa la, casa de la), cas (=ca's, casa es), ca sa (=casa de sa), can (=ca'n, casa d'En), ca na (=casa de Na...), ca-meva (=casa meva), ca-teva (=casa teva), caseva (=casa seva), ca-nostra (casa nostra), ca-vostra (=casa vostra). Y el vaig dur a ca'l rellotger, Vilanova Obres, xi, 18. Les tres dones de ca la Llucieta, Massó Croq. 46. A les set y mitja he de tornà essé a ca meua, Ignor. 18. Ara preguntaria a can Ferrer, Pons Auca 217. Era la porta de can Lluís, Ruyra Parada 24. A les Balears és general aquesta contracció; a Catalunya i València també s'usa, però hi ha una forta tendència a pronunciar tot el mot casa, dient casa meva, casa vostra, casa el meu pare, etc. Tenim recollides, emperò, moltes frases del català continental en què apareix la contracció: «A cal rector» (Vilabertran); «A ca la modista» (Vilabertran); «A ca mossèn Joan» (Begur); «A cal mestre» (Blanes); «A can Andreu» (Blanes); «Aquí és ca-meua» (Llofriu); «Aquí és a ca-meua i ca-teu» (Amer, on és freqüent la forma ca-teu per ca-teua): «Aquí és can Pons» (Solsona, on encara s'usa l'article personal en noms de masos, mentres que en la conversa corrent s'és perdut); «Ca nostra» (Fraga); «Me'n vai a ca de Jacinto» (Sopeira); «Vénc de ca de Joaquim» (Sopeira); «Ca Mussoles» (Montblanc, on no s'usa l'article personal si es tracta d'un nom de casa pobra o mitjana, i en canvi es diu Can Mussoles amb l'article En si es tracta d'una casa rica); «ca la tia», «Can Gibert» (Tarr.); «A cal notari» (Vendrell); «Ca la vila» (Gandesa, per significar la casa consistorial); «A ca mon pare», «a ca mon sogre» (Benassal); «A ca Fulà» (Benicarló); «Això era ca mon pare» (Alcalà de X.); «Davant ca Planes» (Borriana, per significar la casa de la família Planes); «Ca la vila», «ca Bernat» (així ho diu a Morvedre la gent il·literata, mentres que la gent instruïda diu: casa la vila, casa Bernat, etc.). La forma ca per casa apareix també fossilitzada en alguns noms de lloc: la Cadavall (=la casa d'avall), la Cadamunt (=la casa d'amunt), nom de dues cases de Sant Llorenç de Morunys; Carroja (Vall de Gallinera); Sa Canova (sa casa nova), Sa Ca-roja (=sa casa roja), Sa Caveia (=sa casa vella), nom de diferents alqueries mallorquines.—El mot casa en combinació amb pronoms presenta algunes altres particularitats, per exemple la forma casa seu per casa seva (Agullana, Collsacabra) i la forma casa llur (Ripollès, Plana de Vic) que sol usar-se com equivalent de casa seva, encara que es referesqui a un sol posseïdor. És curiós també d'observar que a Mallorca i Menorca s'usa la combinació sa casa com equivalent de casa meva, de manera que l'article femení sa té el valor d'un pronom possessiu de primera persona: «Anem a sa casa»=anem a casa meva. A sa casa no hi vui banaules, Ruiz Nov. 76.
Set wrote:Què vol dir "cop de timó"?
pa-integral wrote:EXERCICI 1: Write the article of the following words (gender is indicated in brackets):
1. Ampolla (f)
2. Globus (m)
3. Hora (f)
4. Cavall (m)
5. Aigua (f)
6. Riu (m)
7. Ungla (f)
8. Aixella (f)
9. Muntanya (f)
10. Ciutat (f)
Return to “Catalan/Valencian (Català/Valencià)”
Users browsing this forum: No registered users and 6 guests