Benvingut, Melski! Espere que gaudisques molt amb aquesta llengua tan bonica.
Ara passe a relatar-vos el que fiu ahir.
Estos dies he estat fora del fòrum per les vacances. He passat uns dies al País Basc (els que em teniu a Facebook hi podeu veure les fotos) i esta setmana romanem a València, la setmana que ve tornaré a Sevilla.
Ahir va ser 9 d'octubre, dia festiu a tot el País Valencià. En este dia es commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat l'any 1238. Esta conquesta obrí les portes a l'establiment posterior del Regne de València dins de la Corona d'Aragó.
Per a celebrar esta diada s'organitzen diversos actes al llarg de tot el País Valencià. Jo vaig ser a València, així que no vos puc parlar de com se celebra en altres llocs. A València, el govern municipal i l'autonòmic organitzen una «processó cívica» de matí; consistix en la baixada de la senyera de l'Ajuntament i la posterior desfilada per la ciutat. Darrere de la senyera, hi desfilen les autoritats (alcaldessa, president del govern autonòmic, diputats) i després grups polítics i ciutadans. Fins fa poc, esta processó cívica havia estat monopolitzada per grups de la dreta i l'extrema dreta, de caire polític espanyolista i fortament anticatalà. Des de fa un parell d'anys, tanmateix, també hi desfilen grups valencianistes com ara el partit polític Compromís. El primer any que ho feren, hi hagueren agressions i els de Compromís van patir que els tiraren ous; des d'aleshores el grup de Compromís hi desfila escortat per la policia per previndre bregues.
Jo hi vaig participar ahir per primera vegada; havia llegit molt sobre la processó cívica però no m'imaginava com arribava a ser. Hi vaig anar amb els valencianistes (és clar), i vaig poder veure com part del públic a les bandes ens xiulava i ens insultava (en castellà, per descomptat); alguns fins i tot es van llançar cap a algun de nosaltres per agredir-lo (no arribaren a res per la presència de la policia). D'este públic a les bandes, la majoria en portava adhesius amb missatges blavers com «AVL derogació» i «no mos fareu catalans» (

). D'altres, tanmateix, ens animaven i un home (suposem que turista, per l'accent en castellà) es va apropar per a preguntar-nos què era Compromís; quan es va assabentar que era un partit nacionalista i d'esquerres, va respondre «espere que arribeu molt lluny»
Com que la processó cívica, com he dit, havia sigut monopolitzada per la dreta, les forces valencianistes, pancatalanistes i d'esquerres ja fa anys que organitzen una altra manifestació per l'autodeterminació, també a València, però de vesprada. Esta manifestació és molt més festiva que la processó cívica, i hi vam participar 10.000 persones (segons el diari Levante). També vam patir un parell d'incidents, com ara que abans d'eixir de la Plaça Sant Agustí s'hi va apropar un home de mitjana edat amb intencions provocadores i la policia se'l va haver d'emportar, o que al pas pel carrer Xàtiva un senyor ancià en veure'ns va penjar una bandera franquista de la seua balconada (el vent va fer el que havia de fer i la bandera tardà 2 minuts a acabar dins del balcó, de manera que des de fora no es veia, hahaha).
Em va agradar participar en els dos actes, però la manifestació de la vesprada em va agradar molt, almenys per la sensació que hi haja tanta gent que pensa el mateix sobre el govern i que vol una més gran autonomia per al País Valencià. A més, en la manifestació de la vesprada només vaig sentir parlar en valencià, que és el que més m'agrada.

Dir la veritat sempre és revolucionari.