Ei xics i xiques,
òbric este tema per a parlar sobre la ele geminada.
No ja perquè coste més o menys de pronunciar o d'identificar, sinó perquè hui he estat llegint quant a la seua codificació internàutica.
Pel que he llegit, sembla que hi ha tres maneres de codificar la ele geminada a l'hora de compondre textos a màquina, ja siga en impremta o en suport informàtic: la primera, en tres caràcters (L, ·, L); la segona, en dos caràcters (Ŀ, L); la tercera, en un caràcter que inclou els tres signes, «ĿL».
Fins ara, sempre he escrit la ele geminada en tres caràcters, perquè és la manera més senzilla de fer-ho: el punt volat es troba molt fàcilment al teclat. Tanmateix, el resultat és horrible a la vista. No ens n'adonem perquè ja hi estem acostumats, però escriure síl·laba ni tan sols s'acosta al que propugnà Pompeu Fabra (que les dos lletres L haurien d'escriure's amb la mateixa separació que si no hi fóra el punt volat, o la mínima que fóra possible).
M'agrada molt l'opció d'escriure-la en dos caràcters, síŀlaba SÍĿLABA, però presenta molts problemes informàtics hui. Per a començar, Unicode recomana no fer servir el caràcter ŀ, així que quasi ningú no l'utilitza. Per això, del mateix mode, els correctors ortogràfics no reconeixen les paraules escrites amb eixe caràcter i les consideren incorrectes. Ja ho he provat amb el meu corrector de LibreOffice.
I l'opció que han defés alguns de fer un sol caràcter amb els tres signes no m'agrada gens; fins ara Unicode no n'ha fet cas i no existix cap caràcter d'este tipus. Només ha existit en impremtes, on no suposava cap problema fabricar un motle nou amb estos tres signes.
El projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada, que jo sàpia, defenia fins fa poc que es creara un caràcter nou amb els tres signes. Ara donen suport a l'opció de ele+punt volat+ele.
D'altra banda, esta altra pàgina preferix l'ús de dos caràcters Ŀ L.
I vosaltres, què en penseu?