http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1021Acostar la lectura als nens
1. • DESPERTAR EN LA INFÀNCIA L'INTERÈS PELS LLIBRES ÉS UN DEURE DE LA SOCIETAT PERÒ, SOBRETOT, DELS PARES
TEXT: JOAN PORTELL RIFÀ
FOTOS: JULIO CARBÓ
La gran casa de la lectura té la voluntat d'acollir tot- hom, malgrat que any rere any les estadístiques s'entestin a desmentir-ho: únicament el 67,7% dels nens de 10 a 13 anys són lectors habituals, entenent com a lector habitual aquella persona que llegeix una o dues vegades per setmana (xifres que baixen fins al 58% en el cas dels adults). Però que tampoc ens ensarronin, que no estem tan malament. Perquè si alguna cosa certa hi ha en tot això, és que en la història de la humanitat no s'havia llegit mai tant com ara.
D'acord amb els articles, assajos, llibres i altres, són molts els escriptors, pedagogs i intel.lectuals diversos que han investigat la manera d'aconseguir l'elixir de la lectura; de descobrir una essència que, administrada en dosis adequades, aconsegueixi que qualsevol nen quedi enamorat per la bellesa de la lletra impresa de manera que, des del moment en què la tasti, no pugui viure sense. Per esmentar-ne alguns, recordem Harold Bloom i el seu Com llegir i per què, o Daniel Pennac i el seu decàleg, que està inclòs en l'assaig Com una novel.la, o Emili Teixidor i el seu article Estratègies del desig o trucs per llegir o, més recentment, Doris Lessing, que en el discurs d'agraï- ment pel premi Nobel de literatura del 2007, Com no guanyar el premi Nobel, va subratllar la importància de la lectura.
MONOPOLI DE L'ESCOLA
Però per a desgràcia de tots, actualment el camí de la lectura està monopolitzat pel món educatiu gairebé en exclusivitat, amb l'excepció del treball titànic i constant dels bibliotecaris. S'ha de dir, en defensa dels mestres i els professors, que potser això és una resposta a tantes famílies que s'han donat de baixa d'educar els seus fills. Aquest excés de didactisme ha suposat una càrrega massa pesant per a molts lectors en formació que, farts d'omplir fitxes, s'han esborrat del club. I és molt més difícil que un lector desenganyat reprengui el camí de la lectura que aconseguir iniciar un no lector. "¿Per què he de llegir, si no m'agrada?", es pregunten.
És aleshores quan un es planteja què serà el primer que marcarà la cruïlla on es divideix el camí del lector: d'una banda, hi ha la ruta de la formació del lector literari, monopoli de l'escola i de l'institut i, de l'altra, hi ha la senda del plaer lector, en què ha d'estar implicada tota la societat. En aquest sentit, la família ha d'ajudar a l'acostament a la lectura, trobant els anomenats moments lectors: les estones en què la lectura és l'argolla que uneix emocionalment els pares i els fills, moments de gaudi que quedaran fixats a la retina del prelector i que convertiran el plaer de la lectura en un procés d'osmosi.
I, tenint en compte com està la situació, ¿per què no hi ha ningú que s'atreveixi a desenvolupar una di- dàctica del plaer lector? ¿Per què no retornem la responsabilitat que els pertoca als progenitors i, de passada, descarreguem l'escola de la difícil tasca d'intentar desenvolupar el plaer lector de les criatures en un espai i un horari que són obligatoris? I és que, com molt bé diu l'escriptor francès Daniel Pennac, la lectura, igual que l'amor, no accepta l'imperatiu.
¡I encara menys a l'estiu!